Les activitats del grup es remunten a finals dels anys 70, fent activitats com teatre, caramelles, festes majors, excursions… Preparant diverses obres de teatre per les festes majors del poble, on també entre els anys 1979 al 1982 es representaren els pastorets basats en un text d’un autor anònim.

L’elaboració dels decorats i de tots els estris escenogràfics era pròpia, i es feren representacions en diferents localitats de la comarca. En aquell temps, el grup no disposava de local per fer les representacions i era necessari adequar un magatzem i convertir-lo en un petit teatre, el que comportava més feina que els assaigs de l’obra. A finals de l’any 1983, al no disposar de local per tornar a representar els pastorets, es va pensar en escenificar algunes escenes de pessebre pels carrers del poble. Fou un pessebre amb 8 escenes, 33 actors i un pressupost de 20.000 pessetes.

Fins l’any 1987, cinquena edició, es va anar ampliant el recorregut i el nombre d’escenes representades. Aquell any s’arribà als 40 quadres escènics i prop de 100 actors. La premsa i ràdios provincials comencen a fer-se’n ressò. En l’edició següent la Diputació de Lleida n’edità els cartells a partir de l’obra pictòrica de l’artista Josep Minguell que representa l’estructura d’un poble a vista d’ocell. Va ser, en aquesta sisena edició, quan es van introduir seriosament els oficis dins el recorregut del pessebre. En edicions anteriors aquests s’havien anat afegint a les escenes bíbliques però sense tenir encara un fonament històric prou documentat.

A partir de la novena edició, en una tasca que es realitza durant tot l’any, s’ha anat recollint informació de tots els oficis que es realitzaven a la comarca, interessant-se en els estris utilitzats, en les primeres matèries i en les seves tècniques. Aquests oficis s’han anat introduint paulatinament dins del recorregut del pessebre. El pessebre passa a ser més un museu representat per persones que la representació nadalenca que li dona nom. S’ha procurat que els propietaris d’estris antics cedeixin o venguin tot aquest material i, d’aquesta manera, passés a formar part del pessebre. L’actitud d’aquests propietaris ha estat d’una absoluta col·laboració, unes vegades per un preu més mòdic, altres en cessió, hem anat aconseguint eines dels oficis que es van perdent, i potser el més important, la satisfacció d’ambdues parts de que durant uns dies tothom podrà veure tot aquest material dins el recorregut.

La Marinada en tota la seva trajectòria ha impulsat els equipaments municipals amb la col·laboració de l’ajuntament, sent l’empenta dels membres de l’associació i l’aportació de bona part dels ingressos de les seves activitats, la que ha permès que el poble tingui el local social, la piscina municipal y també que s’hagi millorat el casc antic. El pessebre també ha servit per forçar que la majoria de les reformes en el casc antic es facin respectant l’entorn.

Per celebrar el desè aniversari es va publicar un llibre del nostre pessebre, amb fotografies a tot color i més de 110 planes, on es fa un recorregut per la majoria d’escenes del pessebre, amb una explicació dels oficis més importants i de les seves eines. Per primera vegada es sobrepassen els 6000 espectadors. El nombre d’actors arriba als 300 i el recorregut s’estén a la totalitat del casc antic del poble. S’instal·la enllumenat d’emergència, es fan millores en els aparcaments, serveis d’assistència, serveis públics, bar …

En la XIV EDICIÓ l’any 1996 l’Associació Cultural Taller de Teatre Sant Jordi, ens atorgà el premi internacional Mon Teatre 96 per l’original muntatge i ambientació.

En la XV EDICIÓ, varem col·laborar amb La Marató de TV3, que es va dedicar a les malalties d’origen genètic. Es va preparar un recorregut especial pels 10 minuts de programa amb connexió en directe. L’Associació Cultural “La Marinada” va rebre la donació d’una una casa en estat de ruïnes amb l’objectiu de convertir-la en casa museu amb escenes del pessebre fixes tot l’any. Per raons administratives aquesta donació es va fer a través de l’ajuntament, amb un contracte de cessió d’aquest a La Marinada. S’ha destinat cada any una part del pressupost en fer les millores adients.

El recorregut del pessebre s’ha anat adaptant a les vicissituds de l’entorn, amb canvis gairebé cada any, passant a vegades per interior de cases particulars les quals, posteriorment s’han reformat, han deixat de ser aptes pel representar-hi escenes el que ha obligat inclús a fer un túnel per sota d’alguna d’elles.

El Pessebre Vivent va ser declarat l’any 2002 d’Interès Turístic per la Generalitat pels seus valors culturals i artístics. L’edició 2002/2003 en Carles Porta va filmar un curtmetratge a l’interior del pessebre “En Guim a la ciutat dels oficis perduts”.